INTRODUCCIÓ
A continuació presento
els dos mapes conceptuals elaborats al llarg d’aquesta primera
pràctica. La Figura 1, fa referència al primer mapa de
conceptes que se’ns va demanar que elaboréssim sobre la relació
que creiem que existeix entre Educació, Tecnologia, Ciència i
Societat, sense haver treballat els conceptes propis de la matèria,
tant sols a partir de la nostra experiència personal i professional.
La Figura 2,
intenta representar la mateixa idea plantejada al primer mapa, amb
una gran diferència, ja que en aquesta nova versió he comptat amb
més informació i per tant, més eines per a desenvolupar-lo.
Cal tenir en compte que
per al seu desenvolupament he comptat amb, el material en format
paper i web (“Educació
i tecnologia: fonaments teòrics” de Julio Cabero, l'article
Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència,
tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia.
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html ),
el material consultat per poder portar a terme el debat, (Entrevista
de Punset a Roger Schank: http://www.youtube.com/watch?v=tw1VVjvMF9k
l’entrevista de Punset a Howard Gardner:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-inteligencias-multiples-educacion-personalizada/1270216/,
l’article Tirado, Francisco Javier; Gàlvez, Anna: (2002)
Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes sociotècniques: noves formes
per a la interacció social
http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/tiradogalvez0302/tiradogalvez0302.html
entrevista al Dr. Joan Pujol:
http://www.observatoriodigital.net/bol230.htm#joan
i “Ciborgs al Ciberespai o la humanitat a l’espai i el
temps”: Robbie Davis-Floyd ).
Abans de passar a
desenvolupar la síntesi, m’agradaria tenir en compte alguns
aspectes que m’han anat sorgint en l’elaboració de l’activitat
i que penso que val la pena que es tinguin en compte:
En un principi se’m
plantejava la dificultat d’elaborar un mapa de conceptes sense
tenir massa informació al respecte. Tot i que després vaig pensar
que amb el plantejament proposat pel consultor, la incorporació de
nous conceptes i la comprensió d’aquests seria més significativa.
A l’hora de desenvolupar el segon mapa, ja es compta amb una idea
entorn al material que prèviament s’ha treballat a nivell
individual i a partir de la pròpia experiència. Cal tenir en compte
que treballar a partir d’unes idees auto-elaborades, comporta
aspectes positius i negatius, que ens poden influenciar a l’hora de
desenvolupar el treball posterior. Pel que fa a nivell positiu, es
pot dir que com ja es treballa a partir d’una idea preconcebuda,
l’interès per a investigar entorn de la matèria pot ser més
ampli, encara que només sigui per confirmar si s’anava per el bon
camí. Pel costat negatiu, cal tenir en compte, que es pot donar el
cas que es faci difícil despendre’ns d’aquells conceptes
auto-elaborats i es faci complicat el canvi de perspectiva.
Una de les
preocupacions que m’ha creat l’elaboració d’aquesta pràctica
és la d’aconseguir fer arribar a l’interlocutor, tot allò que
s’intenta plasmar i amb la intenció que es vol. Sovint succeeix
que intentem posar paraules a una idea i al final el missatge que
arriba al receptor no té res a veure amb el que nosaltres preteníem.
Penso que la dificultat de posar paraules a les idees és prou
evident com per no tenir en compte la dificultat que suposa dibuixar
aquesta idea en un mapa de conceptes.
No hem d’oblidar
tampoc, que aquesta pràctica pot comportar un augment pel que fa a
la capacitat de comprensió de la matèria, ja que és necessari
entendre bé el que se’ns està exposant per poder detectar aquells
aspectes més importants i més rellevants els quals han de formar
part del mapa de conceptes.
Per últim remarcar
l’augment en la capacitat d’organització de la informació i
capacitat de discriminació d’aquells conceptes més rellevants.
Quan es planteja un treball en el qual s’ha de plasmar amb poques
paraules allò que es defensa, és necessari determinar quins seran
els conceptes que exposen més bé les nostres idees i de quina forma
els organitzem segons les nostres expectatives d’impacte en el
receptor.
Així doncs, a
continuació s’exposen els dos mapes de conceptes sobre la relació,
que sota el meu punt de vista, existeix entre Tecnologia, Ciència,
Societat i Educació. Amb el desig que l’impacte que creï sobre
aquells que el contemplin sigui l’esperat.
FIGURA 1:
FIGURA 2:
Informe de Síntesi i representació gràfica dels
conceptes més importants. Reflexió sobre el propi canvi conceptual.
Després de
l’elaboració d’aquesta pràctica, val la pena destacar que he
experimentat canvis, tant a nivell conceptual com a nivell
d’incorporació de noves habilitats,.
Abans de res
m’agradaria remarcar el canvi que s’observa només a simple vista
pel que fa a l’elaboració dels mapes de conceptes. El primer,
Figura1, està elaborat a mà, el formen pocs conceptes i un
cop analitzat després del treball amb la matèria, el missatge és
poc entenedor. El segon, Figura2, està elaborat amb el
programa CmapTools, el formen més conceptes i el missatge és més
comprensible.
Un cop dit això, penso
que l’evolució de la pràctica s’ha portat a terme de forma “in
crescendo”1,
ja que s’ha anat cultivant l’adquisició de conceptes de forma
progressiva i seguint l’evolució de cada persona. Primer, tal i
com he esmentat a la introducció, s’ha treballat a partir de les
idees pre-concebudes de cada participant sobre la matèria en
qüestió, sense previ contacte amb els materials, s’ha demanat
l’elaboració d’un mapa de conceptes, després amb el treball
dels materials s’ha demanat la participació als debats de més
interès per als participants i a partir de la pròpia investigació
i recerca s’ha motivat a la elaboració d’opinions fonamentades i
ben argumentades. Per acabar s’ha requerit l’elaboració d’un
darrer mapa de conceptes, tenint en compte tota la informació
teòrica i pràctica personal durant l’experiència del mòdul
sense prescindir de les experiències viscudes amb anterioritat. S’ha
d’afegir a tot això la complementació de la utilització de les
noves tecnologies de la informació i comunicació, recerca
d’articles i planes web, audiovisuals que guarden relació amb la
matèria, aplicacions web, utilització de blog’s, etc.
Pel que fa a la
comparació dels dos mapes de conceptes que he elaborat m’agradaria
destacar que sí que he observat un canvi en l’adquisició de
conceptes. Penso, que aquest canvi està motivat per
l’ampliació d’aquests i per la seva
reorganització. Com ja he esmentat amb anterioritat,
m’he adonat que si els comparo, queda reflectit que a l’inici
de l’assignatura la meva experiència i domini sobre la matèria
era poc profund i tot i que en tenia coneixement, no podia
elaborar arguments ben fonamentats sobre l’evolució històrica de
la tecnologia de l’educació. Ara bé, si s’analitza el
darrer mapa de conceptes, es pot observar que la relació que
s’estableix entre els conceptes no és tan superficial, sinó que
està elaborada a partir d’un anàlisi dels materials, sense
presses.
M’agradaria també
tenir en compte, tot i que destaco el treball portat a terme al llarg
d’aquesta pràctica, no tanco les portes a l’error. És a
dir, per molt que tingui clar la meva intencionalitat en el mapa de
conceptes i del treball entorn als materials, vull tenir molt present
que hi poden haver factors que puguin fer variar les impressions
del receptor del missatge.
Val a dir que la
idea principal que motiva els dos mapes de conceptes és la mateixa,
el dos tenen la intenció de plasmar que la Tecnologia,
Ciència, Societat i Educació s’entrellacen al llarg de
la història de forma constant i es necessiten unes a les altres per
afavorir el seu desenvolupament. Ara bé, és notable el canvi
que s’observa en quant a la utilització conceptual, la
Figura2 presenta un vocabulari molt més ric i
més tècnic en relació a la Figura1. A
mode d’exemple, podem dir que el primer mapa de conceptes està
elaborat d’es d’una perspectiva més planera, com si la
intenció fos apropar les idees que s’exposen, a una persona
propera i el segon, va un pas més enllà i la intenció és
fer arribar a l‘interlocutor, a banda de les idees apreses a través
del treball amb els materials, el plantejament és més tècnic.
Així doncs, el que
es pretén explicar al mapa de conceptes Figura2,
a banda de la relació entre CTSE2,
és l’evolució de les Ciències de l’Educació sobretot des de
la perspectiva actual. Donada la situació en la que ens trobem,
des de la àmplia crescuda i utilització de les Noves Tecnologies de
la Informació i Comunicació a la societat, els centres educatius
s’han vist afectats per aquest canvi, en forma de qüestionaments
en vers la pedagogia educativa i les formes d’oferir aprenentatges
significatius. Cal contemplar que els canvis no només han anat
en la direcció de l’augment de les noves tecnologies sinó que
també s’ha de destacar que el gran nombre de moviments migratoris
també han influenciat en aquesta crisi educativa tan sonada.
Així doncs i reprenent
el fil dels qüestionaments pedagògics, moltes de les teories de
l’educació que han protagonitzat durant molt de temps la base de
la psicologia de l’educació i instrucció, s’han hagut de
reformular per tal d’oferir una nova perspectiva educativa.
La tecnologia de l’educació s’ha anat integrant de forma
progressiva als centres educatius, tot i que en un primer moment, jo
mateixa m’agafo com a exemple, no em quedava massa clara la
intenció d’aquesta alta introducció de tecnologia als centres
educatius, gràcies al treball realitzat en aquesta assignatura
he pogut comprendre millor la clau d’aquesta voluntat, que al meu
entendre, s’ha de fonamentar en assegurar el progrés de les
noves generacions a partir d’altres eines de treball i
d’incorporació de coneixements.
Cal tenir en compte que
aquesta nova perspectiva no es pot quedar tancada sinó que,
ha de presentar un caràcter obert a tota la comunitat educativa,
afavorint un canvi en el procés d’implementació i d’avaluació
que respongui adequadament a les característiques i necessitats de
la societat actual, potenciant aprenentatges significatius, ja que
avui, ja no és necessària la memorització de conceptes,
donat que amb l’obertura a Internet, disposem d’infinita
informació i se’ns ofereix a qualsevol moment.
A mode de conclusió
sobre la comparació dels mapes de conceptes, destacar el fet de
no perdre el sentit de l’educació, sota el meu punt de vista,
aquesta, s’ha d’oferir i plantejar com un procés d’adquisició
i comprensió de coneixements a llarg termini. Tot i que, a dia
d’avui, tenim l’oportunitat que se’ns ofereix la informació a
qualsevol moment i a qualsevol hora, no s’ha d’oblidar que per
aconseguir una incorporació d’aprenentatges significatius i vàlids
per al propi desenvolupament és necessari fer-ho de forma gradual,
tal i com he esmentat amb anterioritat, d’una forma “in
crescendo” , només així fomentarem el cultiu i
l’arrelament dels aprenentatges en el ser de la nostra persona.
Tal i com es demana a
l’enunciat de la PAC, si he de comparar l’aprenentatge que
s’ha proposat en aquesta activitat amb un altre canvi conceptual
que he experimentat, ho faria pensant en un aprenentatge
que ha passat d’un valor teòric a un de pràctic. M’explico,
tot i que he experimentat un canvi de conceptes molt ampli,
aquests, no han quedat com a mers conceptes que més endavant, amb
esforç els recuperar, sinó que els he pogut integrar i podem
dir, que formen part de mi.
Per exemple, quan
aprens una recepta de cuina, de bones a primeres és necessari
que hagis d’anar llegint quins passos seguir per a poder-la
desenvolupar amb èxit, possiblement trobem conceptes que fins el
moment no coneixíem, sobretot si la recepta no és originària del
nostre país i necessita la incorporació d’ingredients que no
trobem de forma habitual en la nostra dieta, etc. Si aquesta recepta
tan sols l’utilitzem en una ocasió o simplement la llegim,
podríem dir que hem après i experimentat un canvi de conceptes a
nivell superficial, ja que probablement al cap d’un temps no
podríem recordar ni els passos a seguir ni aquells ingredients que
no coneixem. Ara bé, si poc a poc l’anem posant en pràctica i
la integrem en la nostra dieta, segurament es convertirà en
un aprenentatge significatiu, vàlid per al nostre desenvolupament
personal i ja no farà falta que per poder-la dur a terme, s’hagi
de llegir la recepta ni tornar a buscar aquells ingredients que en un
principi no coneixíem. En aquest moment, podem dir que aquest
aprenentatge (tant a nivell conceptual com a nivell pràctic) forma
part de nosaltres i ens és vàlid per al nostre desenvolupament.
He decidit escollir
aquesta comparació, ja que per a mi, l’aprenentatge que ha
suposat el desenvolupament d’aquesta pràctica té el mateix
sentit, a més de poder experimentar un canvi conceptual,
aquest procés ha permès que el material treballat formi part de
la meva persona i complementi el meu desenvolupament professional,
podent recuperar els conceptes i incorporar-los en aquelles
situacions que sigui convenient.
- Cabero, J; (2013)
Educació i Tecnlogia: fonaments teòrics.
-
Davis-Floyd, R; conferencia “Ciborgs al Ciberespai o la
humanitat a l’espai i el temps”.
- Domènech, M; Tirado,
F; (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a
la psicologia. Font consultada l’Octubre de 2013 a la plana web:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html.
-
Entrevista al Dr. Joan Pujol, font consultada l’Octubre de 2013 a
la plana web: http://www.observatoriodigital.net/bol230.htm#joan
-
Entrevista de Eduard Punset a Howard Gardner, vídeo visualitzat
l’Octubre de 2013:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-inteligencias-multiples-educacion-personalizada/1270216/,
- Entrevista de Eduard
Punset a Roger Shank, vídeo visualitzat l’Octubre de 2013:
http://www.youtube.com/watch?v=tw1VVjvMF9k
-
Tirado, F; Gàlvez, A. (2002). Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes
sociotècniques: noves formes per a la interacció social social,
font consultada l’Octubre de 2013 a la plana web:
http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/tiradogalvez0302/tiradogalvez0302.html.
1
Traducció
literal “en el cultiu”. Terme molt interessant ja que si
analitzem i busquem la definició de la paraula cultivar ens trobem
que al Diec2 se li atribueixen diverses definicions, de les quals en
destaco dues; 2 1 tr. [LC] Millorar pel
treball, la cura,
l’educació. Conrear
les bones disposicions d’un infant. Conrear la memòria.
2 2 tr. [LC] Consagrar temps i cura especial (a
una cosa).
2
Ciència,
Tecnología, Societat i Educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada